La
llengua catalana ha augmentat la seva presència en l'àmbit
jurídic, als mitjans de comunicació i a Internet
El Consell
Social de la Llengua impulsa la creació d'un observatori
lingüístic
La llengua catalana ha
augmentat la seva presència en l'àmbit jurídic, als mitjans
de comunicació i a Internet, segons l'Informe sobre política
lingüística 2001, aprovat avui pel Consell Social de la
Llengua Catalana, en una reunió a la seu del Departament de
Cultura, presidida pel conseller Jordi Vilajoana, en
representació del president de la Generalitat. L'informe ha
estat presentat pel director general de Política
Lingüística, Lluís Jou, i serà lliurat al Parlament els
propers dies, en compliment de la Llei de Política
Lingüística (article 39.3).
A més, el Consell Social de la
Llengua ha aprovat la constitució d'una ponència especial
per a l'establiment d'un Observatori de la Llengua, que
tindrà com a finalitat la recopilació, la posada en comú i
l'estudi de les dades existents sobre coneixement, presència
social i ús públic, familiar i interpersonal de la llengua
catalana per tal d'extreure'n conseqüències que permetin
promoure la comunicació en català en tots els camps i
preveure'n l'evolució a mig termini.
El Consell Social de la Llengua
Catalana és l'òrgan d'assessorament, consulta i
participació social en matèria de política lingüística.
Està integrat per representants d'institucions i entitats com
ara sindicats, patronals, Consell Escolar, Consell
Interuniversitari, Institució de les Lletres Catalanes,
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Associació
Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya,
Consell Nacional de la Joventut i representants de mitjans de
comunicació públics. Està presidit pel president de la
Generalitat i en són vicepresidents el conseller de Cultura i
el president de l'Institut d'Estudis Catalans.
110.000 documents notarials
L'Informe sobre política
lingüística 2001, aprovat avui pel Consell Social de la
Llengua, destaca l'augment de l'ús del català a
l'Administració de Justícia, que s'ha concretat en la
redacció, l'any passat, de 110.000 documents notarials. L'any
2000 van ser 98.536. En algunes comarques, com la Cerdanya, el
Ripollès, Osona i la Garrotxa, el percentatge de documents
notarials escrits en català supera el 50%.
A més, l'any passat es van
escriure en català gairebé 12.000 sentències i 41.000 actes
resolutoris, a través de les vuitanta oficines judicials
adscrites al Pla de catalanització de jutjats.
Televisió en català
En l'àmbit dels mitjans de
comunicació, l'informe destaca l'increment de les hores de
programació del Canal 33, l'any 2001, que ha repercutit en
l'audiència conjunta de Televisió de Catalunya que va ser
del 27,9% (26,3% l'any 2000). L'informe també es refereix a
la posada en funcionament, en el Barcelonès, de vuit
televisions locals entre les quals es troben City TV i FlaixTV,
que se sumen a l'oferta de televisió en català.
Pel que fa a l'àmbit de la
ràdio, el conjunt de les emissores generalistes que emeten
exclusivament en català ha tingut el 2001 una audiència
acumulada absoluta del 35,2%, (33,3% l'any 2000), mentre que
el percentatge d'emissores que emeten en català més del 50%
del temps, s'ha situat en el 93,6% en el cas de les emissores
municipals i en el 71% en el de les emissores privades de
freqüència modulada concedides per la Generalitat. L'any
1998 aquests percentatges eren, respectivament, del 89% i del
53%.
En relació amb la premsa, el
percentatge d'exemplars de diaris d'informació general
d'àmbit nacional de Catalunya venuts en català es manté
constant des de 1998, amb petites oscil·lacions, essent el
2001 del 25,2%. Pel que fa als diaris comarcals, el
percentatge d'exemplars venuts en català ha estat del 55,5%,
més de deu punts per sobre de l'any 1996, en què va ser del
45%. L'informe destaca també noves iniciatives com la
constitució de la Coordinadora de Mitjans (COMIT), i el
número zero del diari El 9 esportiu de Catalunya.
Cinema
El nombre d'espectadors de
cinema en català ha estat, l'any 2001, de 766.626, un 6% més
que l'any anterior. L'informe reflecteix també l'increment
d'espectadors de pel·lícules en versió original catalana,
que han estat 147.207. En total, l'any passat es van estrenar
39 pel·lícules en català, 9 en versió original i 30 en
versió doblada.
Pel que fa al percentatge
d'espectadors de teatre en català, l'any passat va ser del
51,4%, amb un increment de gairebé nou punts respecte a l'any
2000, en què va ser del 42,7%.
Noves tecnologies
En relació amb la presència
del català a Internet, l'informe constata que ara fa un any
hi havia 47.241 llocs web amb informacions en català, amb
més d'1.682.600 pàgines indexades i que el 48,9% dels
internautes catalans els visiten sovint. Esmenta també
diversos webs que ofereixen recursos lingüístics en català,
com ara el de la Generalitat de Catalunya, l'Institut
d'Estudis Catalans, el Termcat o Enciclopèdia Catalana.
L'Informe sobre política
lingüística 2001 recorda també els acords de la Generalitat
amb Yahoo, per oferir la versió catalana del portal, i amb
Microsoft, que ha fet possible que el sistema operatiu Windows
XP estigui disponible en català a la xarxa de manera
gratuïta per als usuaris.
Col·laboració amb el
govern balear
D'altra banda, en matèria de
cooperació amb les institucions d'altres territoris de parla
catalana, l'informe destaca la col·laboració entre la
Generalitat i el Govern de les Illes Balears en diversos
camps, que van des de la difusió de la terminologia elaborada
pel Termcat, la commemoració de l'Any Europeu de les
Llengües i el doblatge i la exhibició de pel·lícules en
llengua catalana, fins a la constitució de l'Institut Ramon
Llull.
Dictamen i conclusions
A més de l'informe del 2001,
el Consell també ha aprovat el dictamen d'avaluació, del
qual ha estat ponent l'escriptor i sociolingüista Francesc
Vallverdú. En el document, el Consell "valora
positivament que la política lingüística que duu a terme el
Govern continuï tenint un grau elevat de suport social",
expressa la seva satisfacció pel desplegament de la Llei de
Política Lingüística i pel nou Pla Interdepartamental
d'Immigració i considera "del tot ineludible prendre
mesures concretes per facilitar l'aprenentatge del català a
la població immigrada".
El dictamen del Consell conté
setze conclusions amb constatacions o recomanacions concretes.
Recomana, per exemple, l'adopció de mesures que afavoreixin
l'increment de webs en català, l'acord amb empreses del
sector informàtic per garantir la disponibilitat del català
en sistemes operatius i programari i una major difusió de les
propostes terminològiques del Termcat. Pel que fa al món
socioeconòmic, recomana "prosseguir les actuacions
puntuals en sectors específics per tal d'accelerar el procés
de catalanització en els àmbits més deficitaris,
incloent-hi l'adopció de mesures econòmiques, com per
exemple exempcions fiscals."
Font: Oficina
de premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya